De Colección Mutis
Saltar a: navegación, buscar
(Página creada con «{{trascripcion 2921 |seccion = |anterior = fol 7r |siguiente = fol 8r |foto = |texto = 14 {{cuadricula |Aql. ha de ser: '''anaʃʃi naney''', {{lat|v.}} '''natíca'''&...»)
 
Línea 6: Línea 6:
 
|texto =  
 
|texto =  
  
14
+
14  
 +
<center>+</center>
 
{{cuadricula
 
{{cuadricula
|Aql. ha de ser: '''anaʃʃi naney''', {{lat|v.}} '''natíca'''&#61; <br>
+
|{{sangria}}
 +
Aql. ha de ser: '''anaʃʃi naney''', {{lat|v.}} '''naríca'''&#61; <br>
 
'''mocra'''. {{lat|v.}} '''macyespaye nascerpe'''.<br>
 
'''mocra'''. {{lat|v.}} '''macyespaye nascerpe'''.<br>
 +
 
Nosotros hemos de ser: '''yemna heuaʃʃir'''&#61;<br>
 
Nosotros hemos de ser: '''yemna heuaʃʃir'''&#61;<br>
 
'''como naney'''. {{lat|v.}} '''seytene'''. {{lat|v.}} '''yem'''&#61;<br>
 
'''como naney'''. {{lat|v.}} '''seytene'''. {{lat|v.}} '''yem'''&#61;<br>
'''na nepaye naʃʃseape'''.<br>
+
'''na nepaye naʃʃserpe'''.<br>
 +
 
 
Vosotros aveiʃ de ser: '''amiamore a'''&#61;<br>
 
Vosotros aveiʃ de ser: '''amiamore a'''&#61;<br>
'''huaʃʃircomo naney''', {{lat|v.}} '''ti{{t_i|##}}'''<br>
+
'''huaʃʃircomo naney''', {{lat|v.}} '''ti{{t_i|##}}míoʃ'''<br>
 
'''poco''', {{lat|v.}} '''huaʃʃirí naʃcerpe'''.<br>
 
'''poco''', {{lat|v.}} '''huaʃʃirí naʃcerpe'''.<br>
Aquellos han de ser: '''moquiano hu'''&#61;<br>
+
 
 +
Aquellos han de ser: '''moquíano hu'''&#61;<br>
 
'''assir comonaney''', {{lat|v.}} '''eyeyxeca''',<br>
 
'''assir comonaney''', {{lat|v.}} '''eyeyxeca''',<br>
 
{{lat|v.}} '''huaʃʃirí naʃcerpe'''.<br>
 
{{lat|v.}} '''huaʃʃirí naʃcerpe'''.<br>
 +
{{f_sangria}}<br>
 
<center><h3>A.</h3></center>
 
<center><h3>A.</h3></center>
Adonde esta? '''eyxe naney'''?<br>
+
<br>
En Caʃa eʃta. '''ayenta tacamane'''.<br>
+
{{sangria}}
dentro su caʃa esta: '''tiyenta yauamane.'''<br>
+
Adonde eʃta? '''eyxe naney'''?<br>
 +
 
 +
En Caʃa eʃta. '''ayeuta tacamane'''.<br>
 +
 
 +
dentro su caʃa eʃta: '''tiyeuta yauamane.'''<br>
 +
 
 
Adonde fuiʃte? '''eyxamtema'''?<br>
 
Adonde fuiʃte? '''eyxamtema'''?<br>
 +
 
Adonde fue? '''eyximtema?'''<br>
 
Adonde fue? '''eyximtema?'''<br>
 +
 
Adonde fuimos: '''eyxa yemna antema'''<br>
 
Adonde fuimos: '''eyxa yemna antema'''<br>
 +
 
Adonde  fuiʃteys: '''Eyxamteten'''<br>
 
Adonde  fuiʃteys: '''Eyxamteten'''<br>
 +
 
Adonde fueron: '''eyxam moquiamo'''.<br>
 
Adonde fueron: '''eyxam moquiamo'''.<br>
 +
 
Adonde ire: '''eyxa huayepí'''<br>
 
Adonde ire: '''eyxa huayepí'''<br>
Adonde iraʃ: '''eyxe maxepo verʃxe'''<br>
+
 
 +
Adonde iraʃ: '''eyxe maxepi verʃxe'''<br>
 
'''euter''':<br>
 
'''euter''':<br>
 +
 
Adonde ira: '''eyxa machiyepí''', {{lat|v.}}<br>
 
Adonde ira: '''eyxa machiyepí''', {{lat|v.}}<br>
 
'''eyxe untaaney.'''<br>
 
'''eyxe untaaney.'''<br>
 +
 
Adonde iremos: '''eyxe quitatesse'''.<br>
 
Adonde iremos: '''eyxe quitatesse'''.<br>
 +
 
Adonde ireys: '''eyxiam tateʃʃe'''<br>
 
Adonde ireys: '''eyxiam tateʃʃe'''<br>
 +
 
Adonde iran: '''eyxam  moquiamo yepi'''.<br>
 
Adonde iran: '''eyxam  moquiamo yepi'''.<br>
 +
 
Afuera: '''Abnaua'''.<br>
 
Afuera: '''Abnaua'''.<br>
 +
 
Adentro: '''Cuaua'''. - Aca: '''tare''',<br>
 
Adentro: '''Cuaua'''. - Aca: '''tare''',<br>
 
{{lat|v.}} '''tarono'''. Assi âca: '''xiare''',<br>
 
{{lat|v.}} '''tarono'''. Assi âca: '''xiare''',<br>
 
'''ceye'''.<br>
 
'''ceye'''.<br>
 +
 
Aʃta alla: '''muye ponare'''<br>
 
Aʃta alla: '''muye ponare'''<br>
 +
 
Aʃʃi, ô aʃʃina: '''sempe''', {{lat|v.}} '''sempano'''.<br>
 
Aʃʃi, ô aʃʃina: '''sempe''', {{lat|v.}} '''sempano'''.<br>
 +
 
Assi como eʃto: '''sempe''', {{lat|v.}} '''cayxe'''.<br>
 
Assi como eʃto: '''sempe''', {{lat|v.}} '''cayxe'''.<br>
Assi como quello: '''sempe mmeu cayxe'''.<br>
+
 
 +
Assi como aquello: '''sempe meu cayxe'''.<br>
 +
 
 
Al salir es Sol: '''Veyu huapatacarí'''<br>
 
Al salir es Sol: '''Veyu huapatacarí'''<br>
 +
 
Al amanecer: '''minaʃʃe''', {{lat|v.}} '''meninane'''.<br>
 
Al amanecer: '''minaʃʃe''', {{lat|v.}} '''meninane'''.<br>
Al ponerʃe al sol: '''Veyu teue'''&#61;<br>
+
 
 +
Al ponerʃe al sol: '''Veyuhumerí'''.<br>
 +
Antes de ponerʃe el sol: '''Veyu teue'''&#61;<br>
 
'''mexaua'''.
 
'''mexaua'''.
|A medía noche: '''cocoretaua''', {{lat|v.}} '''nepa'''<br>
+
{{f_sangria}}
 +
|{{sangria}}
 +
A medía noche: '''cocoretaua''', {{lat|v.}} '''nepa'''<br>
 +
 
 
Agrio: '''tietune'''. - Amargo: '''tutune'''.<br>
 
Agrio: '''tietune'''. - Amargo: '''tutune'''.<br>
Apagada: '''tehuepsse - Aruxo: '''tapetap[]'''<br>
+
 
 +
Apagada: '''tehuepsse - Aruxo: '''tapetap.'''<br>
 +
 
 
Aranya: '''potta'''. _ Alacran: '''narihua'''<br>
 
Aranya: '''potta'''. _ Alacran: '''narihua'''<br>
 +
 
Algodon: '''ʃequette'''. - Almidon: '''amiam'''<br>
 
Algodon: '''ʃequette'''. - Almidon: '''amiam'''<br>
Amaríllo: '''Itxaquíre'''. - Amaca: '''etua[]'''<br>
+
 
 +
Amaríllo: '''Itxaquíre'''. - Amaca: '''etua'''<br>
 +
 
 
Assentado: '''taponique'''.<br>
 
Assentado: '''taponique'''.<br>
 +
 
Agua turbia: '''tucutue'''<br>
 
Agua turbia: '''tucutue'''<br>
 +
 
Anda â pie: '''Iptaripoca itequè'''<br>
 
Anda â pie: '''Iptaripoca itequè'''<br>
Atadura de tobillo: '''premey xe'''<br>
+
 
 +
Atadura de tobillo: '''premeyxe'''<br>
 +
 
 
Adonde eʃtan los mutchachos: '''eyte'''&#61;<br>
 
Adonde eʃtan los mutchachos: '''eyte'''&#61;<br>
'''merepti mamey'''<br>
+
'''merepti naney'''<br>
 +
 
 
Aquel ya vino: '''Mocre meneptaquey'''<br>
 
Aquel ya vino: '''Mocre meneptaquey'''<br>
Aquelno quiere venir: '''epayepra'''<br>
+
 
 +
Aquel no quiere venir: '''epayepra'''<br>
 +
 
 
Aquel es: '''Mocre huaʃʃir''', {{lat|v.}} '''nere'''<br>
 
Aquel es: '''Mocre huaʃʃir''', {{lat|v.}} '''nere'''<br>
 +
 
Acabar: '''tiemuacari'''.<br>
 
Acabar: '''tiemuacari'''.<br>
 +
 
Acabemos: '''naumnaceʃne'''<br>
 
Acabemos: '''naumnaceʃne'''<br>
 +
 
Al lado: '''yemetaye'''.<br>
 
Al lado: '''yemetaye'''.<br>
 +
 
Afloxar: '''cataanaquey'''<br>
 
Afloxar: '''cataanaquey'''<br>
 +
 
Apretar: '''Iquirínassa'''<br>
 
Apretar: '''Iquirínassa'''<br>
 +
 
ya se acabo: '''natemnacay'''<br>
 
ya se acabo: '''natemnacay'''<br>
 +
 
Amontonado: '''típuymaʃʃe'''<br>
 
Amontonado: '''típuymaʃʃe'''<br>
 +
 
Ateytado: '''yespopin''', {{lat|v.}} '''tenepocasse'''<br>
 
Ateytado: '''yespopin''', {{lat|v.}} '''tenepocasse'''<br>
 +
 
Anda un poquito maʃ alla: '''Bitxo'''<br>
 
Anda un poquito maʃ alla: '''Bitxo'''<br>
Amarrar: ypemiane'''. Ayudar: '''Ciu'''[&#61;]<br>
+
 
 +
Amarrar: '''ypemiane'''. Ayudar: '''Ciu'''[&#61;]<br>
 
'''yomaʃʃa'''<br>
 
'''yomaʃʃa'''<br>
Agugerado: '''teuucassem'''.<br>
+
 
 +
Agugerado: '''teuucaʃʃem'''.<br>
 +
 
 
Aguado: '''tauquír'''.<br>
 
Aguado: '''tauquír'''.<br>
Alas baxada: '''hueptetepo'''.<br>
+
 
 +
A la baxada: '''hueptetepo'''.<br>
 +
 
 
Arder: '''yeura muyirí'''<br>
 
Arder: '''yeura muyirí'''<br>
 +
 
A de rezar: '''topussare tiuiasse'''.<br>
 
A de rezar: '''topussare tiuiasse'''.<br>
Aconʃejar: '''huaʃʃamiacaupaʃʃe'''.<br>
+
 
 +
Aconʃejar: '''huaʃʃamiacanpaʃʃe'''.<br>
 +
 
 
Acabo: '''temuecaʃʃe'''<br>
 
Acabo: '''temuecaʃʃe'''<br>
 +
 
Acabase: '''temuacaʃʃema'''<br>
 
Acabase: '''temuacaʃʃema'''<br>
 +
 
Abierto: '''tapue'''<br>
 
Abierto: '''tapue'''<br>
 +
 
Adonde enbiaʃ: '''eyxam eurequía'''<br>
 
Adonde enbiaʃ: '''eyxam eurequía'''<br>
 +
 
Adonde lo llevaste: '''eyxamareÿ'''<br>
 
Adonde lo llevaste: '''eyxamareÿ'''<br>
Adonde lo llevaraʃ: '''eyxame'''<br>
+
 
 +
Adonde lo llevaraʃ: '''eyxame mareʃʃe'''<br>
 +
 
 
hazer: '''tiriasse'''. {{lat|v.}} '''yamaycare''', {{lat|v.}} <br>
 
hazer: '''tiriasse'''. {{lat|v.}} '''yamaycare''', {{lat|v.}} <br>
'''hipoca hueʃne'''}}
+
'''hipoca hureʃne'''
 +
{{f_sangria}}}}
 
}}
 
}}

Revisión del 07:21 18 abr 2013

Manuscrito 2921 BPRM/fol 7v

fol 7r << Anterior   | Manuscrito 2921 BPRM |   Siguiente >> fol 8r

Trascripción

14

+

Aql. ha de ser: anaʃʃi naney, v. naríca=
mocra. v. macyespaye nascerpe.

Nosotros hemos de ser: yemna heuaʃʃir=
como naney. v. seytene. v. yem=
na nepaye naʃʃserpe.

Vosotros aveiʃ de ser: amiamore a=
huaʃʃircomo naney, v. ti##[1] míoʃ
poco, v. huaʃʃirí naʃcerpe.

Aquellos han de ser: moquíano hu=
assir comonaney, v. eyeyxeca,
v. huaʃʃirí naʃcerpe.


A.


Adonde eʃta? eyxe naney?

En Caʃa eʃta. ayeuta tacamane.

dentro su caʃa eʃta: tiyeuta yauamane.

Adonde fuiʃte? eyxamtema?

Adonde fue? eyximtema?

Adonde fuimos: eyxa yemna antema

Adonde fuiʃteys: Eyxamteten

Adonde fueron: eyxam moquiamo.

Adonde ire: eyxa huayepí

Adonde iraʃ: eyxe maxepi verʃxe
euter:

Adonde ira: eyxa machiyepí, v.
eyxe untaaney.

Adonde iremos: eyxe quitatesse.

Adonde ireys: eyxiam tateʃʃe

Adonde iran: eyxam moquiamo yepi.

Afuera: Abnaua.

Adentro: Cuaua. - Aca: tare,
v. tarono. Assi âca: xiare,
ceye.

Aʃta alla: muye ponare

Aʃʃi, ô aʃʃina: sempe, v. sempano.

Assi como eʃto: sempe, v. cayxe.

Assi como aquello: sempe meu cayxe.

Al salir es Sol: Veyu huapatacarí

Al amanecer: minaʃʃe, v. meninane.

Al ponerʃe al sol: Veyuhumerí.
Antes de ponerʃe el sol: Veyu teue=
mexaua.

A medía noche: cocoretaua, v. nepa

Agrio: tietune. - Amargo: tutune.

Apagada: tehuepsse - Aruxo: tapetap.

Aranya: potta. _ Alacran: narihua

Algodon: ʃequette. - Almidon: amiam

Amaríllo: Itxaquíre. - Amaca: etua

Assentado: taponique.

Agua turbia: tucutue

Anda â pie: Iptaripoca itequè

Atadura de tobillo: premeyxe

Adonde eʃtan los mutchachos: eyte=
merepti naney

Aquel ya vino: Mocre meneptaquey

Aquel no quiere venir: epayepra

Aquel es: Mocre huaʃʃir, v. nere

Acabar: tiemuacari.

Acabemos: naumnaceʃne

Al lado: yemetaye.

Afloxar: cataanaquey

Apretar: Iquirínassa

ya se acabo: natemnacay

Amontonado: típuymaʃʃe

Ateytado: yespopin, v. tenepocasse

Anda un poquito maʃ alla: Bitxo

Amarrar: ypemiane. Ayudar: Ciu[=]
yomaʃʃa

Agugerado: teuucaʃʃem.

Aguado: tauquír.

A la baxada: hueptetepo.

Arder: yeura muyirí

A de rezar: topussare tiuiasse.

Aconʃejar: huaʃʃamiacanpaʃʃe.

Acabo: temuecaʃʃe

Acabase: temuacaʃʃema

Abierto: tapue

Adonde enbiaʃ: eyxam eurequía

Adonde lo llevaste: eyxamareÿ

Adonde lo llevaraʃ: eyxame mareʃʃe

hazer: tiriasse. v. yamaycare, v.
hipoca hureʃne

fol 7r << Anterior   | Manuscrito 2921 BPRM |   Siguiente >> fol 8r

Referencias

  1. Texto tachado e ilegible.